Reflexió tema 6

Reflexió tema 6: de quina manera ajuden les TIC en la comunicació família – escola?

 

Per començar i citant a Blanch i Gimeno (2010), cal partir de la idea de que “la col·laboració entre la família i l’escola és bàsica per a l’educació i el benestar dels infants, però hi trobem barreres. Saber col·laborar és una habilitat que necessita un procés d’aprenentatge constant que permeti adaptar-se a la diversitat de persones amb qui compartim el camí i la diversitat de situacions per les quals transitem. Els vincles entre les famílies i l’escola han de permetre establir una comunicació fluida, bidireccional i complementaria”.

A partir d’aquí, ja fem òbvia la necessitat d’una bona comunicació entre la família i l’escola, com a dos àmbits que no només s’han de comunicar de manera informativa, sinó col·laboradora i recíproca, de fet, Bronfenbrenner (1987, 241) ens diu que “el potencial evolutiu de la participació en entorns múltiples variarà en relació directa amb la facilitat i l’obtenció de la comunicació recíproca entre aquests entorns. Té una importància clau en tal sentit la inclusió de la família en la xarxa de comunicacions (per exemple, es facilita el desenvolupament del nin tant en la llar com en l’escola, a través de l’existència de canals oberts de comunicació ambdues direccions)... ”.

Parlant tant de facilitació i obtenció de comunicació recíproca, com de canals oberts de comunicació, es fa evident la gran avantatge que suposen les TIC per poder assolir aquest objectiu. A través d’aquestes tenim a l’abast tot un conjunt d’eines (parlant tant de hardwares com, i sobretot, de softwares) a la nostra disposició que ens ajuden i possibiliten la comunicació entre la família i l’escola, sobretot si tenim en compte la dificultat logística que a vegades es presenta per conciliar els horaris de la família amb els dels docents.

Tot i així, cal tenir en compte alguns aspectes, com per exemple el de que no només s’ha de cooperar amb les famílies tenint en compte que viuen en un context diferent al nostre i que aquest ha de ser respectat, sinó que el plantejament que ens farem damunt l’ús i la funcionalitat dels canals de comunicació és crucial per a que aquesta es dugui a terme amb èxit. Per això, hem de tenir en compte que aquests siguin els adequats i estiguin ben organitzats, així com també hem de tenir clar quins són els objectius d’aquest canal, per poder destriar quin és el més adequat per abordar-los i que resulti actiu i útil. És a dir, hi ha d’haver diversitat de canals de comunicació, però val més tenir-ne menys i que funcionin bé, que estiguin adaptats a les necessitats de les famílies i a aquella finalitat comunicativa en concret.

Vist això, podem recalcar que les noves tecnologies no només ens faciliten la comunicació amb les famílies, sinó que, gràcies a la seva diversitat d’eines o softwares (i del fet de que cada una compleix unes característiques diferents), podem adaptar-nos a les exigències de cada context de comunicació, de cada família, de cada finalitat comunicativa... 

Si tant els professionals com les famílies tenen la informació necessària sobre com fer un bon i adequat ús del software comunicatiu i de les avantatges que aquest presenta, és evident que les TIC poden agilitzar aquesta necessitat de comunicació entre docents i pares per a un context educatiu enriquit per a la cooperació entre aquests agents.  I no només agilitzar-la, sinó també i sobretot ajudant a fer la comunicació família – escola més significativa, més útil, més adequada i adaptada a cada necessitat i objectiu. Les TIC no només ajuden fent-ho possible, sinó també fent-ho millor, oferint un ampli ventall de possibilitats depenent de cada context i necessitat.

Referències bibliogràfiques:

• BLANCH, S., GIMENO, X. (2010) Família i escola. D’entrada, col·laboradors. Revista Guix d’infantil. Núm. 58. Pàg.: 18-19. Novembre-Desembre 2010  
•  BRONFENBRENNER U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós

• TRUJILLO, F. (2011, 11 de gener) Educa con las Famílias. Consulta: 25.01.2015. Recuperat de: http://www.educacontic.es/blog/educa-con-las-familias/#comentarios

Xarxipèlag 2.0.

El projecte Xarxipèlag 2.0 és un projecte de modernització educativa que es va posar en funcionament l’any 2010 a les Illes Balears, per a poder introduir i fer ús de les TIC a les escoles i instituts, d’acord amb l’Educació 2.0. Dins aquest pla, els objectius generals o principals eren els de: 

• Avançar en la millora del rendiment acadèmic i personal de l’alumne. 

• Afavorir la igualtat d’oportunitats d’accés a les TIC i a l’adquisició de competències digitals.  

• Impulsar la societat de coneixement. 

Amb això, des del Govern de les Illes Balears, la Conselleria d’Educació i Cultura comptava amb 29,1 milions d’euros per invertir en el pla, que es varen destinar a la dotació de les escoles i instituts de infraestructures i materials a més de programes per a la formació del professorat en les TIC i l’Educació 2.0. 

Actualment han sorgit dubtes sobre si realment aquest material ha arribat a les escoles o no (qüestió originada per la preocupació de la crisi econòmica) i si, en el cas de que així sigui, comptem amb els recursos i suports necessaris per a que se’n pugui fer un ús de qualitat, com també si s’han utilitzat pedagògicament de manera adequada a les escoles. 

La veritat, es que podem veure com les escoles compten amb el material establert i que la majoria en fan ús. Per tant, la següent qüestió plantejada és si les escoles compten amb ajuda per a poder mantenir aquestes instal•lacions i si la metodologia utilitzada pels docents és adequada. Si demanem opinió a diferents docents o personal dels centres educatius, podem obtenir diferents punts de vista. Alguns, opinen que el projecte s’ha dut bé a terme i que a les escoles compten amb el suport suficient per mantenir-lo i seguir avançant, d’altres, diuen el contrari. Vertaderament, sabem que els centres educatius realment tenen suport pels diferents incidents tècnics que puguin esdevenir, potser l’eficàcia i rapidesa d’aquest servei depèn de la insistència per part de la demanda, però almenys s’ha comprovat que existeix aquest tipus d’ajuda. 

Sobre l’ús metodològic que en fan els docents, passa el mateix que en el punt anterior, trobem aules en les que les TIC són utilitzades sense cap fi didàctic, sinó només per omplir moments buits durant el dia, en canvi, d’altres en fan un ús més pedagògicament adequat i d’acord amb l’Educació 2.0. 

Per tant, el que podríem considerar són certs aspectes per a que la situació millori i poder assegurar-nos que en totes les escoles hi hagi un índex més alt de probabilitats d’utilitzar adequadament els recursos obtinguts a través del projecte Xarxipèlag 2.0. Per exemple, algunes objeccions a considerar seria la de que a les escoles hi hagués una figura professional que es dediqui únicament al desenvolupament adequat de les TIC, un/a encarregat/da amb la formació i temps real necessari per a poder aconseguir que la metodologia 2.0. circuli de manera òptima a l’escola. 

A més a més i per acabar, com a estudiant d’educació demanaria més formació sobre l’ús de les TIC a les escoles des de la universitat, ja que ens trobem en la situació en que ens presenten aquest món en una única assignatura en el darrer curs dels estudis de grau, cosa que implica no poder acabar-los amb una formació més completa sobre aquests recursos. Falta poder posar en pràctica més possibles eines i metodologies per, el dia demà, entrar en una escola sentint-nos segurs de saber com utilitzar les TIC amb els infants de manera que els hi sigui útil, adequat i positiu en el seu aprenentatge. Tot i així, podem acabar dient que hem de tenir en compte el fet de que com a professionals en hem d’anar formant permanentment, per tant, dins aquest aspecte hi queda pendent el fet de seguir formant-nos en l’Educació 2.0.

Timeline

Reflexió tema 3

Quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l’aula?

Les noves tecnologies van prenent de cada cop més protagonisme en el nostre món educatiu del segle XXI, això, ens obre un debat sobre si aquestes són adequades o no per a l’educació (infantil, en el nostre cas), si realment fomenten la motivació dels nins i nines i els hi són útils o si pel contrari poden esdevenir perjudicials... 

Com a resposta a aquesta qüestió o preocupació, podríem exposar que si es tenen en compte diferents factors importants a l’hora d’utilitzar-lo, el software pot suposar grans avantatges i  recursos interessants a l’hora de treballar diferents temes amb els infants, mentre es tinguin en compte algunes consideracions importants per fer-ne un ús adequat. Aquestes aspectes a tenir en compte serien, per exemple, no deixar de banda altres pràctiques que mantinguin els alumnes en comunicació cara a cara, per evitar l’empobriment de les relacions humanes (tot i que ja sabem que el software és un canal que ens obre a la comunicació) o combinar l’ús de les noves tecnologies amb altres pràctiques de caire sensorial i que mantinguin al discent en contacte directe amb altres materials,  no hem de, com diu Cabrero (2007 a): aislarlas del resto de variables curriculares.  A més a més, també cal tenir en compte el fet d’analitzar bé els softwares que utilitzem, així com ens mostra Santos Urbina (2000) al seu article “Algunas Consideraciones en torno al software para Educación Infantil” en la Revista Electrónica de Tecnología Educativa; núm.13., on remarca la importància de considerar tot un seguit d’aspectes a complir per assegurar-nos de que aquestes eines són adequades pels infants.

 

Això ens du també a analitzar no només les limitacions, sinó també les avantatges del software aplicat en educació. Si a l’hora d’aplicar el software educatiu s’orienta bé als alumnes, podem obtenir nombroses possibilitats que poden resultar molt positives, com per exemple el fet de poder treballar tant de manera individual com grupal, la gran quantitat d’informació que es pot obtenir, la motivació que pot suposar pels alumnes l’ús del software, la interacció activa i directa que l’alumne pot protagonitzar i el fet de que ofereix diversos llenguatges per aprendre i expressar-se (escrit, oral, imatges, dibuixos...). A més a més, com diu Fundación Gabriel Piedrahita Uribe (2008), la utilización adecuada de las TIC puede ser de gran ayuda para la formación de "Ambientes de Aprendizaje Enriquecidos". També cal dir que la pròpia eina pot fer de figura orientadora, ja que en ella hi podem trobar instruccions que es poden donar de manera adequada al nivell d’enteniment de l’alumne per a que aquest les pugui seguir. A més a més, el software també pot avaluar l’alumne de manera que ell se’n adoni al moment dels seus propis errors, per anar aprenent a partir d’aquí. Per últim, també cal dir que el software educatiu elimina les barreres espai-temps entre docents i discents, així com també afavoreix la formació permanent, aspecte necessari tant per estar al dia amb les renovacions de les mateixes TICs com a aspecte vital per a qualsevol tipus de desenvolupament personal i acadèmic.

A continuació, passarem també a avaluar les limitacions que el software pot presentar.

Per començar, cal tenir en compte la obvietat de que els centres haurien de disposar dels recursos administratius necessaris, un personal tècnic especialitzat, un nivell econòmic suficient per poder obtenir hardwares de qualitat i tota una sèrie de formació per part dels membres de l’equip docent per posar-se al dia amb el bon funcionament i ús tant de les eines com de les metodologies d’aprenentatge que cal aplicar amb aquest entorn modern, depenent de l’edat i les característiques de cada alumne, etc. Correm el risc de que la falta d’experiència educativa en aquests mitjans ens dugui a utilitzar el software amb els nins i nines de manera adequada, cosa que ens pot proporcionar més limitacions (que aquestes també es poden produir venint d’altres causes) com ara que s’utilitzin materials massa estàtics, sense que hi hagi varietat i això impliqui la falta d’interès per part de l’alumne, com també que s’utilitzin de manera que condueixin al discent a un aprenentatge de caire memorístic.

A més a més, els alumnes, a causa de la facilitat per obtenir informació que aquests mitjans suposen, poden caure en la costum de utilitzar-los com única font d’informació, i no consultar-ne d’altres, com també cal dir que alguns elements que trobem en aquestes eines poden funcionar com a distractors de l’objectiu, feina o procés que s’hauria de dur a terme per part de l’infant.

També cal tenir en compte que es poden fer usos inapropiats d’aquella informació trobada, com passar per alt lo valuós per centrar-se en allò que no ho és, o cometre errors o il·legalitats sobre drets d’autor (especialment per part del docent), de seguretat...

Per acabar i estant d’acord amb Cabrero (2010), cal dir que aquests inconvenients no només es poden produir per fets com manques econòmiques o infraestructurals, sinó que també “en las transformaciones de las ideas que tenemos sobre el papel que las mismas pueden desempeñar en el proceso de enseñanza-aprendizaje, la significación que le queramos conceder, y del tipo de estrategias que apliquemos sobre la misma en su incorporación educativa.”

Referències:

•  URBINA, S. (2000): "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil". Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Número 13. Novembre 2000.

• CABRERO ALMENARA, J. (2010): Los retos de la integración de las TICs en los procesos educativos. Límites y posibilidades. Universidad de Sevilla, España. 

           Recuperat de: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3579891

Reflexió tema 2.2

El meu PLE

Reflexionar sobre el meu PLE m’ha estat molt útil, sobretot, des del punt de vista en que me’n he pogut adonar i ser conscient de l’ús que faig d’aquest tipus d’eines: per a que les utilitzo, quin tipus d’eines o de quins camps n’utilitzo més i que significa això per a mi, tant en el meu món acadèmic com personal i social. De fet, en el moment en que he tingut el meu PLE fet i li he pogut pegar una ullada, me’n he adonat de que fins llavors no havia estat tant conscient d’això.

El que m’ha cridat més l’atenció i, en certa manera, m’ha alarmat, ha estat que tant en el camp de llegir, com en el de fer i com en el de compartir, així com també en tots els subapartats d’aquests, hi trobem les xarxes socials. Predominen el whatssap, el facebook i la missatgeria digital (Outlook i gmail). És a dir, dins el meu camp d’aprenentatge, allò que és utilitzat més constantment són aquestes eines, les quals són gran difusores de tot tipus d’informació provinent de tot tipus de fonts, les quals no són massa filtrades, de manera que a través d’aquests softwares rebo moltíssima informació que, tot i que quasi totes les vegades és de manera inconscient i sense ser cercada, em pot influenciar enormement en el meu desenvolupament. De fet, la característica de que aquesta sigui rebuda de manera inconscient és un fet força perillós, ja que això demostra que estam exposats a informació implícita i explícita que ens influencia i, fins i tot, manipula.

Després, també cal dir que cada eina del PLE es diferencia de les altres no només pel servei que presenten, sinó també per l’ús en concret que en faig, cosa que posa de manifest la importància del context, per exemple, l’outlook el faig servir per qüestions més informals (rebre mails dels amics, propaganda, RRSS...) en canvi, el Gmail l’utilitzo per qüestions més formals i que em pot urgir més mirar-les o assabentar-me’n del seu contingut (qüestions acadèmiques, feina...). De fet, parlant d’aplicacions de Google, cal comentar que les eines tecnològiques no només ens posen en perill a causa de la nostra possible vulnerabilitat en aquest camp i la falta d’esperit crític, sinó que també ens han ajudat i ens ajuden molt, per exemple, el Drive per jo va suposar un descobriment totalment positiu per a la meva vida en la universitat. El fet de poder fer treballs en grup, cadascú pel seu compte i sense haver-nos de preocupar d’anar-nos passant la feina cada pic que la actualitzem, és un avanç que m’ha ajudat molt sobretot en els aspectes d’organització i estalvi de temps, de perdre informació o feina ja feta, de haver-nos de posar d’acord per quedar amb companys que tenen dificultats per fer-ho o horaris diferents als teus... I no només com a actual discent que soc, sinó que les eines tecnològiques a incorporar en els PLEs també poden suposar molt positives com a educadors en un futur, per exemple, jo penso utilitzar-los (entre altres coses), per poder dur a terme projectes conjuntament amb altres escoles, tant de l’illa com fora d’aquestes, que els alumnes puguin estar en contacte amb altres alumnes i docents d’alguna/es altra/es escola/es i puguem dur a terme projectes de treball conjuntament i veure com les estam vivint aquí i allà, el que trobarem en comú, les diferències, les distintes relacions i situacions que viurem, etc.

A més a més, també penso que el fet de que les persones s’introdueixin en el món tecnològic i vagin incorporant vàries eines en les seves vides, posa en funcionament un raonament totalment relacionat en la lògica, a causa d’anar interioritzant en la ment diferents funcions, pensaments, resultats causa-efecte... que activen tot un procés cognitiu que amb el temps va exercint-se, modificant-se i ampliant-se.

Com diuen Linda Castañeda y Jordi Adell (Universidad de Murcia i Universitat Jame I, 2013) al document La Anatomía de los PLEs, sempre hem tingut un entorn personal del que aprenem, en el meu cas, cal dir que aquests darrers cinc anys d’universitat s’ha vist modificat considerablement, i això ha anat passant sense adonar-me’n. A poc a poc he anat afegint i interioritzant estratègies i eines referents a les noves tecnologies que abans no existien per a mi, de fet, el camp tecnològic era totalment nul en la meva vida acadèmica i quasi nul en la personal. Abans, només tenia un ordinador de sobretaula a casa (compartit amb la resta de la família), només el feia servir per guardar-hi fotografies, música i fer ús del Messenger. Ara, tinc dos portàtils per jo tota sola (un de gran i un de petit), i els softwares que hi utilitzo dia a dia són molts. 

Referències:

• CASTAÑEDA, L.; & ADELL, J. (2013). La Anatomía de los PLEs. Universidad de Murcia / Universitat Jaume I.