Reflexió tema 3

Quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l’aula?

Les noves tecnologies van prenent de cada cop més protagonisme en el nostre món educatiu del segle XXI, això, ens obre un debat sobre si aquestes són adequades o no per a l’educació (infantil, en el nostre cas), si realment fomenten la motivació dels nins i nines i els hi són útils o si pel contrari poden esdevenir perjudicials... 

Com a resposta a aquesta qüestió o preocupació, podríem exposar que si es tenen en compte diferents factors importants a l’hora d’utilitzar-lo, el software pot suposar grans avantatges i  recursos interessants a l’hora de treballar diferents temes amb els infants, mentre es tinguin en compte algunes consideracions importants per fer-ne un ús adequat. Aquestes aspectes a tenir en compte serien, per exemple, no deixar de banda altres pràctiques que mantinguin els alumnes en comunicació cara a cara, per evitar l’empobriment de les relacions humanes (tot i que ja sabem que el software és un canal que ens obre a la comunicació) o combinar l’ús de les noves tecnologies amb altres pràctiques de caire sensorial i que mantinguin al discent en contacte directe amb altres materials,  no hem de, com diu Cabrero (2007 a): aislarlas del resto de variables curriculares.  A més a més, també cal tenir en compte el fet d’analitzar bé els softwares que utilitzem, així com ens mostra Santos Urbina (2000) al seu article “Algunas Consideraciones en torno al software para Educación Infantil” en la Revista Electrónica de Tecnología Educativa; núm.13., on remarca la importància de considerar tot un seguit d’aspectes a complir per assegurar-nos de que aquestes eines són adequades pels infants.

 

Això ens du també a analitzar no només les limitacions, sinó també les avantatges del software aplicat en educació. Si a l’hora d’aplicar el software educatiu s’orienta bé als alumnes, podem obtenir nombroses possibilitats que poden resultar molt positives, com per exemple el fet de poder treballar tant de manera individual com grupal, la gran quantitat d’informació que es pot obtenir, la motivació que pot suposar pels alumnes l’ús del software, la interacció activa i directa que l’alumne pot protagonitzar i el fet de que ofereix diversos llenguatges per aprendre i expressar-se (escrit, oral, imatges, dibuixos...). A més a més, com diu Fundación Gabriel Piedrahita Uribe (2008), la utilización adecuada de las TIC puede ser de gran ayuda para la formación de "Ambientes de Aprendizaje Enriquecidos". També cal dir que la pròpia eina pot fer de figura orientadora, ja que en ella hi podem trobar instruccions que es poden donar de manera adequada al nivell d’enteniment de l’alumne per a que aquest les pugui seguir. A més a més, el software també pot avaluar l’alumne de manera que ell se’n adoni al moment dels seus propis errors, per anar aprenent a partir d’aquí. Per últim, també cal dir que el software educatiu elimina les barreres espai-temps entre docents i discents, així com també afavoreix la formació permanent, aspecte necessari tant per estar al dia amb les renovacions de les mateixes TICs com a aspecte vital per a qualsevol tipus de desenvolupament personal i acadèmic.

A continuació, passarem també a avaluar les limitacions que el software pot presentar.

Per començar, cal tenir en compte la obvietat de que els centres haurien de disposar dels recursos administratius necessaris, un personal tècnic especialitzat, un nivell econòmic suficient per poder obtenir hardwares de qualitat i tota una sèrie de formació per part dels membres de l’equip docent per posar-se al dia amb el bon funcionament i ús tant de les eines com de les metodologies d’aprenentatge que cal aplicar amb aquest entorn modern, depenent de l’edat i les característiques de cada alumne, etc. Correm el risc de que la falta d’experiència educativa en aquests mitjans ens dugui a utilitzar el software amb els nins i nines de manera adequada, cosa que ens pot proporcionar més limitacions (que aquestes també es poden produir venint d’altres causes) com ara que s’utilitzin materials massa estàtics, sense que hi hagi varietat i això impliqui la falta d’interès per part de l’alumne, com també que s’utilitzin de manera que condueixin al discent a un aprenentatge de caire memorístic.

A més a més, els alumnes, a causa de la facilitat per obtenir informació que aquests mitjans suposen, poden caure en la costum de utilitzar-los com única font d’informació, i no consultar-ne d’altres, com també cal dir que alguns elements que trobem en aquestes eines poden funcionar com a distractors de l’objectiu, feina o procés que s’hauria de dur a terme per part de l’infant.

També cal tenir en compte que es poden fer usos inapropiats d’aquella informació trobada, com passar per alt lo valuós per centrar-se en allò que no ho és, o cometre errors o il·legalitats sobre drets d’autor (especialment per part del docent), de seguretat...

Per acabar i estant d’acord amb Cabrero (2010), cal dir que aquests inconvenients no només es poden produir per fets com manques econòmiques o infraestructurals, sinó que també “en las transformaciones de las ideas que tenemos sobre el papel que las mismas pueden desempeñar en el proceso de enseñanza-aprendizaje, la significación que le queramos conceder, y del tipo de estrategias que apliquemos sobre la misma en su incorporación educativa.”

Referències:

•  URBINA, S. (2000): "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil". Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Número 13. Novembre 2000.

• CABRERO ALMENARA, J. (2010): Los retos de la integración de las TICs en los procesos educativos. Límites y posibilidades. Universidad de Sevilla, España. 

           Recuperat de: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3579891

Reflexió tema 2.2

El meu PLE

Reflexionar sobre el meu PLE m’ha estat molt útil, sobretot, des del punt de vista en que me’n he pogut adonar i ser conscient de l’ús que faig d’aquest tipus d’eines: per a que les utilitzo, quin tipus d’eines o de quins camps n’utilitzo més i que significa això per a mi, tant en el meu món acadèmic com personal i social. De fet, en el moment en que he tingut el meu PLE fet i li he pogut pegar una ullada, me’n he adonat de que fins llavors no havia estat tant conscient d’això.

El que m’ha cridat més l’atenció i, en certa manera, m’ha alarmat, ha estat que tant en el camp de llegir, com en el de fer i com en el de compartir, així com també en tots els subapartats d’aquests, hi trobem les xarxes socials. Predominen el whatssap, el facebook i la missatgeria digital (Outlook i gmail). És a dir, dins el meu camp d’aprenentatge, allò que és utilitzat més constantment són aquestes eines, les quals són gran difusores de tot tipus d’informació provinent de tot tipus de fonts, les quals no són massa filtrades, de manera que a través d’aquests softwares rebo moltíssima informació que, tot i que quasi totes les vegades és de manera inconscient i sense ser cercada, em pot influenciar enormement en el meu desenvolupament. De fet, la característica de que aquesta sigui rebuda de manera inconscient és un fet força perillós, ja que això demostra que estam exposats a informació implícita i explícita que ens influencia i, fins i tot, manipula.

Després, també cal dir que cada eina del PLE es diferencia de les altres no només pel servei que presenten, sinó també per l’ús en concret que en faig, cosa que posa de manifest la importància del context, per exemple, l’outlook el faig servir per qüestions més informals (rebre mails dels amics, propaganda, RRSS...) en canvi, el Gmail l’utilitzo per qüestions més formals i que em pot urgir més mirar-les o assabentar-me’n del seu contingut (qüestions acadèmiques, feina...). De fet, parlant d’aplicacions de Google, cal comentar que les eines tecnològiques no només ens posen en perill a causa de la nostra possible vulnerabilitat en aquest camp i la falta d’esperit crític, sinó que també ens han ajudat i ens ajuden molt, per exemple, el Drive per jo va suposar un descobriment totalment positiu per a la meva vida en la universitat. El fet de poder fer treballs en grup, cadascú pel seu compte i sense haver-nos de preocupar d’anar-nos passant la feina cada pic que la actualitzem, és un avanç que m’ha ajudat molt sobretot en els aspectes d’organització i estalvi de temps, de perdre informació o feina ja feta, de haver-nos de posar d’acord per quedar amb companys que tenen dificultats per fer-ho o horaris diferents als teus... I no només com a actual discent que soc, sinó que les eines tecnològiques a incorporar en els PLEs també poden suposar molt positives com a educadors en un futur, per exemple, jo penso utilitzar-los (entre altres coses), per poder dur a terme projectes conjuntament amb altres escoles, tant de l’illa com fora d’aquestes, que els alumnes puguin estar en contacte amb altres alumnes i docents d’alguna/es altra/es escola/es i puguem dur a terme projectes de treball conjuntament i veure com les estam vivint aquí i allà, el que trobarem en comú, les diferències, les distintes relacions i situacions que viurem, etc.

A més a més, també penso que el fet de que les persones s’introdueixin en el món tecnològic i vagin incorporant vàries eines en les seves vides, posa en funcionament un raonament totalment relacionat en la lògica, a causa d’anar interioritzant en la ment diferents funcions, pensaments, resultats causa-efecte... que activen tot un procés cognitiu que amb el temps va exercint-se, modificant-se i ampliant-se.

Com diuen Linda Castañeda y Jordi Adell (Universidad de Murcia i Universitat Jame I, 2013) al document La Anatomía de los PLEs, sempre hem tingut un entorn personal del que aprenem, en el meu cas, cal dir que aquests darrers cinc anys d’universitat s’ha vist modificat considerablement, i això ha anat passant sense adonar-me’n. A poc a poc he anat afegint i interioritzant estratègies i eines referents a les noves tecnologies que abans no existien per a mi, de fet, el camp tecnològic era totalment nul en la meva vida acadèmica i quasi nul en la personal. Abans, només tenia un ordinador de sobretaula a casa (compartit amb la resta de la família), només el feia servir per guardar-hi fotografies, música i fer ús del Messenger. Ara, tinc dos portàtils per jo tota sola (un de gran i un de petit), i els softwares que hi utilitzo dia a dia són molts. 

Referències:

• CASTAÑEDA, L.; & ADELL, J. (2013). La Anatomía de los PLEs. Universidad de Murcia / Universitat Jaume I.

Banner

Composició Gimp

Reflexió tema 2.1

Possibilitats de l’ordinador per el canvi del sistema i metodologia educativa. Canvis del rol del professor i de l’alumne en el S. XXI.

Reflexionant sobre l’ordinador com a eina i metodologia d’aprenentatge en aquest canvi del sistema educatiu en el qual han penetrat forta i ràpidament les TICs, és impossible no començar centrar-me, principalment, en diferents característiques que envolten la web 2.0, ja que aquesta és el fenomen educatiu que respon a l’evolució tecnològica des de les diferents perspectives educatives actuals. En aquest camp, l’ordinador ens permet utilitzar i accedir a les múltiples possibilitats i eines comunicatives, a través de les quals giraria entorn l’educació, donant un paper actiu  possibilitant també un profitós feed-back amb el docent, a més a més, així com ens comenta Julio Cabrera Almenara al capítol 1 de l’escrit Web 2.0.: El Uso de la Web en la Sociedad del Conocimiento. Investigación e Implicaciones Educativas de Carlos Castaño Garrido (Universidad del País Vasco, 2009) (i apel·lant a la idea de que la Web 2.0 és una revolució social), cal afegir que això és possible i al caire filosòfic i social que aquesta ens presenta. Gràcies a això, els internautes contenen el protagonisme per davant de l’eina en sí ja que romp amb el punt de vista de subjecte com a simple receptor. Aquestes característiques, dotaran a l’ordinador de ser portador d’una metodologia significativa per els alumnes, permetent que d’una vegada, aquests puguin contenir el dret a assolir el protagonisme i paper actiu del seu propi aprenentatge, pensament pel qual lluita l’educació moderna.

Un bon ús de l’ordinador pot acabar amb barreres que impossibiliten dur a terme la filosofia educativa actual, que encara hi són a causa de la permanència en les aules d’eines i metodologies utilitzades abans del sorgiment d’aquest nou aparell. Es tracta d’una eina que du a sobre tot un ventall de possibilitats, accions, activitats, metodologies... que rompen amb l’educació tradicional i les seves regles tancades. A més a més i tornant a apel·lar al mateix autor, cal dir que l’ordinador és una motivació extra pels estudiants d’avui en dia, ja que, com diu ell, hi estan fortament familiaritzats, especialment pel que fa a les xarxes socials, i de passada, a través de l’ús de l’ordinador a l’aula, es podrà educar als discents perquè en facin un bon ús també a casa, en les diferents activitats que hi practiquin durant el seu temps personal, per evitar que segueixin sent o es converteixin en, com diu Cabero, “tecnoidiotes”.

A més a més de parlar sobre les possibilitats que pot oferir l'ordinador en el nou món educatiu que ofereixen les TICs, és important ser conscients de que tant professors com alumnes estaran immersos dins un canvi de rol, i que aquest pot ser força rellevant. Per començar parlem d’una nova característica que afecta a les dues parts i resulta molt destacable en aquest procés, ja que suposa un canvi de perspectiva, aquesta és la de la transformació del concepte d’autoritat. Com diu Boschma (2007), “la generació actual no creu en res perquè si, necessita que li sigui demostrat”, això és en certa manera, a causa de la fragmentació i gran difusió que hi ha de la informació en les comunitats digitals. Ens trobem amb una quantitat d’informació tan immensa i que prové de tantes fonts diferents, que no ens podem conformar amb el contingut i prou, l’hem de comprovar i assegurar-nos de que és vertadera i fiable, i és per això que necessitem saber el perquè d’aquesta informació, les proves que ens duen a la seva credibilitat. Això ens du al següent punt de reflexió que a més conclou la característica principal d’aquesta transformació de rols, i és la que engloba la diferencia entre, com diu Walsh (2003), paradigma expert i intel·ligència col·lectiva. És per això que el professor ja no és l’apoderat de l’autoritat en l’educació pel fet de ser l’únic que conté la informació i el saber. Els alumnes del segle XXI, poden treure i sobretot (i el més important d’aquest nou rol) crear i fer difusió d’informació, tenen en les seves mans un sistema interdisciplinari, obert i flexible, per tant, permet que tothom pugui fer algun tipus d’aportació, no fa falta ser expert ni acreditat sobre un saber en concret, aquest mètode es pot adaptar a les característiques i necessitats de cada individu i grup. És així i a través d’aquestes raons que podem afirmar que l’Educació 2.0 permet que l’alumne sigui el vertader protagonista i elaborador del seu procés d’aprenentatge, mentre que el professor hauria d’adoptar una postura de figura encarregada d’acompanyar, d’orientar, de possibilitar eines, mètodes i motivació per a que l’alumne els utilitzi amb seguretat i responsabilitat.

En conclusió, a causa dels canvis que la societat, i per tant alumnes i professors, ha experimentat (la cultura mosaica, capacitat multitarea, canvi en la concepció del temps, possessió d’informació... dels joves), seran necessaris alguns canvis i objeccions a tenir en compte per al bon funcionament d’aquesta nova filosofia d’aprenentatge (per exemple, la formació i alfabetització digital dels docents, la seva conscienciació de la necessitat d’un canvi de rol i d’actitud...), però això ens permetrà realitzar el somni d’una educació que pels alumnes suposi la construcció personal en l’aprenentatge, de (com diu Inmaculada Maiz Olazabalaga, 2009), passar d’una escola de la memòria a una escola del coneixement, en la que els nins i nines construeixin el seu propi coneixement de manera autònoma i personal, però a la vegada complementant-se i col·laborant amb la resta de companys i estudiants de, fins i tot, altres països, continents, societats i cultures.

Referències:

•  CABRERO ALMENARA, J. (2009). Educación 2.0.¿Marca, Moda o Nueva Visión de la Educación?.  Web 2.0.: El Uso de la Web en la Sociedad del Conocimiento. Investigación e Implicaciones Educativas. cap. 1; p. 13 - 32.

•  MAIZ OLAZABALAGA, I. (2009). Implicaciones Educativas de Herramientas Tecnológicas de la Web 2.0. Web 2.0.: El Uso de la Web en la Sociedad del Conocimiento. Investigación e Implicaciones Educativas. cap. 8; p. 181 - 197.

 

• SUÁREZ GUERRERO, C. (2014, 04 d'agost). La Función Educativa del "Otro" en Red. El País; Blogs Sociedad.

         Recuperat de: http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-   del-otro-en-red.html

Reflexió tema 1

Com creus que hauria de ser l’alfabetització del ciutadà del segle XXI? En què ha de ser competent i per a què?

 

Reflexionant damunt l’article de Manuel Area Moreira (2002), sobre la societat de la informació, les noves tecnologies digitals i l’educació, podem treure algunes conclusions i/o idees sobre el que és convenient educar al ciutadà actual:

Per començar, i fent referència a alguns comentaris sobre l’alt desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la societat (Pérez Torneo, 2000; Area, 2001; Blázquez, 2001) i la rapidesa en que va succeint aquest procés, cal dir que és necessari crear competències per a una mentalitat i actitud oberta davant el canvi, la renovació constant i la possible necessitat d’improvisació davant això, entenent també la vida com un procés de formació permanent com element enriquidor i necessari per ser competent en la societat de la informació.

Després, partint del que ens comenten els estudis realitzats per la CTS sobre la influència de les TICs damunt la idiosincràsia de la societat de la informació, i la preocupació que sorgeix per part de certs sectors socials sobre un excessiu efecte globalitzador que pot provocar la desaparició de cultures, podem dir que és veritat que potser caldria dur a terme una combinació entre el promoure el gust cap a la cultura pròpia  i l’actitud de respecte i interès cap a les demés cultures, sense que, d’aquesta manera, suposi cap problema tenir una cultura en comú sorgida del fet de convergir en aquest mon tecnològic. A més a més, aquesta preocupació cap al que pot provocar la globalització, en crea una de nova basada en l’augment de les desigualtats entre les societats que contenen l’avanç tecnològic i les que no, de fet, M. Castells (2000), analitza aquests processos per profunditzar-hi. Amb això, podríem dir que també és necessari posar a l’abast de tothom certes eines tecnològiques i de comunicació, ja sigui en establiments públics com activar un pla d’ajuda, especialment a les escoles, per als alumnes i per aquelles famílies que no es poden permetre-ho o estan molt poc informats sobre aquest ús, per evitar el risc “d’entrar en la nómina de los nuevos analfabetos”, com ens diu Area, 2001. Per això, també és important crear la competència cap a l’ús adequat, responsable i ajustat a la necessitat real que tenim d’aquests recursos, evitant excessos que ens puguin conduir a l’ús superficial i mal gestionat de les tecnologies i a l’esclavitud cap a elles, així com també potenciar la conscienciació cap a una actitud de respecte cap al medi ambient (prioritzar energies de baix consum, models electrònics que respectin el medi ambient, dur els utensilis que ja no utilitzem als punts de reciclatge apropiats...).

Un altre aspecte per incloure en la alfabetització del segle XXI, seria el que respon a la preocupació davant l’allau d’informació que rebem de milers de fonts diferents. Davant això, seria totalment necessari fomentar la capacitat per rebre aquesta informació adoptant un esperit crític, de rebuig cap a la passivitat, promovent la paciència i l’actitud activa i creadora, que estimuli el gust per la feina realitzada per un mateix, contrastada i elaborada. Tot això per no caure en el cercle viciós de la passivitat hipòcrita. 

A més a més, seguint amb  l’interrogant sobre l’ús i el tractament més o menys adequat que es faci de les TICs en la societat del segle XXI, també cal incidir en el tema del respecte cap als demés que es fa en la xarxa. Apel·lant a Cristóbal Suárez Guerrero (2014), expliquem que en la xarxa hi confluïm amb tota la resta de població internauta i que, per tant, les nostres accions ens influencien i condicionen recíprocament. A causa d’això, i especialment en les xarxes socials, trobem tot un seguit de mal usos que suposen una falta de respecte i una violació cap als drets humans (apropiació d’idees alienes, ofenses i insults, falta de respecte cap a la privacitat personal...), per això creiem que s’ha de transmetre la competència de saber conviure amb una actitud de respecte cap als demés en la xarxa,  sobretot treballant-hi des de l’educació, per a que els ciutadans ja creixin amb l’esperit de respecte cap a l’altre en la xarxa integrat i interioritzat.

En definitiva, l’alfabetització del segle XXI ha de respondre a tota una sèrie de noves necessitats sorgides dels nombrosos i grans canvis en que ens hem vists submergits a causa dels avanços en tecnologies i comunicació, formant a ciutadans competents en aquests aspectes per a que sàpiguen equilibrar la balança entre la utilitat sana i profitosa d’aquestes eines davant un ús inadequat, insalubre, inútil i marginador cap a certs sectors de la societat.

Referències:

• AREA MOREIRA, M. (2002): Sociedad de la Información, Tecnologías Digitales y Educación. Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Laguna. 

           Recuperado de: https://ce2.uib.es/estudis1415/course/view.php?id=2313

• ADELL, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.

            Recuperado de: http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec7/revelec7.html