Reflexió tema 3

Quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l’aula?

Les noves tecnologies van prenent de cada cop més protagonisme en el nostre món educatiu del segle XXI, això, ens obre un debat sobre si aquestes són adequades o no per a l’educació (infantil, en el nostre cas), si realment fomenten la motivació dels nins i nines i els hi són útils o si pel contrari poden esdevenir perjudicials... 

Com a resposta a aquesta qüestió o preocupació, podríem exposar que si es tenen en compte diferents factors importants a l’hora d’utilitzar-lo, el software pot suposar grans avantatges i  recursos interessants a l’hora de treballar diferents temes amb els infants, mentre es tinguin en compte algunes consideracions importants per fer-ne un ús adequat. Aquestes aspectes a tenir en compte serien, per exemple, no deixar de banda altres pràctiques que mantinguin els alumnes en comunicació cara a cara, per evitar l’empobriment de les relacions humanes (tot i que ja sabem que el software és un canal que ens obre a la comunicació) o combinar l’ús de les noves tecnologies amb altres pràctiques de caire sensorial i que mantinguin al discent en contacte directe amb altres materials,  no hem de, com diu Cabrero (2007 a): aislarlas del resto de variables curriculares.  A més a més, també cal tenir en compte el fet d’analitzar bé els softwares que utilitzem, així com ens mostra Santos Urbina (2000) al seu article “Algunas Consideraciones en torno al software para Educación Infantil” en la Revista Electrónica de Tecnología Educativa; núm.13., on remarca la importància de considerar tot un seguit d’aspectes a complir per assegurar-nos de que aquestes eines són adequades pels infants.

 

Això ens du també a analitzar no només les limitacions, sinó també les avantatges del software aplicat en educació. Si a l’hora d’aplicar el software educatiu s’orienta bé als alumnes, podem obtenir nombroses possibilitats que poden resultar molt positives, com per exemple el fet de poder treballar tant de manera individual com grupal, la gran quantitat d’informació que es pot obtenir, la motivació que pot suposar pels alumnes l’ús del software, la interacció activa i directa que l’alumne pot protagonitzar i el fet de que ofereix diversos llenguatges per aprendre i expressar-se (escrit, oral, imatges, dibuixos...). A més a més, com diu Fundación Gabriel Piedrahita Uribe (2008), la utilización adecuada de las TIC puede ser de gran ayuda para la formación de "Ambientes de Aprendizaje Enriquecidos". També cal dir que la pròpia eina pot fer de figura orientadora, ja que en ella hi podem trobar instruccions que es poden donar de manera adequada al nivell d’enteniment de l’alumne per a que aquest les pugui seguir. A més a més, el software també pot avaluar l’alumne de manera que ell se’n adoni al moment dels seus propis errors, per anar aprenent a partir d’aquí. Per últim, també cal dir que el software educatiu elimina les barreres espai-temps entre docents i discents, així com també afavoreix la formació permanent, aspecte necessari tant per estar al dia amb les renovacions de les mateixes TICs com a aspecte vital per a qualsevol tipus de desenvolupament personal i acadèmic.

A continuació, passarem també a avaluar les limitacions que el software pot presentar.

Per començar, cal tenir en compte la obvietat de que els centres haurien de disposar dels recursos administratius necessaris, un personal tècnic especialitzat, un nivell econòmic suficient per poder obtenir hardwares de qualitat i tota una sèrie de formació per part dels membres de l’equip docent per posar-se al dia amb el bon funcionament i ús tant de les eines com de les metodologies d’aprenentatge que cal aplicar amb aquest entorn modern, depenent de l’edat i les característiques de cada alumne, etc. Correm el risc de que la falta d’experiència educativa en aquests mitjans ens dugui a utilitzar el software amb els nins i nines de manera adequada, cosa que ens pot proporcionar més limitacions (que aquestes també es poden produir venint d’altres causes) com ara que s’utilitzin materials massa estàtics, sense que hi hagi varietat i això impliqui la falta d’interès per part de l’alumne, com també que s’utilitzin de manera que condueixin al discent a un aprenentatge de caire memorístic.

A més a més, els alumnes, a causa de la facilitat per obtenir informació que aquests mitjans suposen, poden caure en la costum de utilitzar-los com única font d’informació, i no consultar-ne d’altres, com també cal dir que alguns elements que trobem en aquestes eines poden funcionar com a distractors de l’objectiu, feina o procés que s’hauria de dur a terme per part de l’infant.

També cal tenir en compte que es poden fer usos inapropiats d’aquella informació trobada, com passar per alt lo valuós per centrar-se en allò que no ho és, o cometre errors o il·legalitats sobre drets d’autor (especialment per part del docent), de seguretat...

Per acabar i estant d’acord amb Cabrero (2010), cal dir que aquests inconvenients no només es poden produir per fets com manques econòmiques o infraestructurals, sinó que també “en las transformaciones de las ideas que tenemos sobre el papel que las mismas pueden desempeñar en el proceso de enseñanza-aprendizaje, la significación que le queramos conceder, y del tipo de estrategias que apliquemos sobre la misma en su incorporación educativa.”

Referències:

•  URBINA, S. (2000): "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil". Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Número 13. Novembre 2000.

• CABRERO ALMENARA, J. (2010): Los retos de la integración de las TICs en los procesos educativos. Límites y posibilidades. Universidad de Sevilla, España. 

           Recuperat de: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3579891