Reflexió tema 2.1

Possibilitats de l’ordinador per el canvi del sistema i metodologia educativa. Canvis del rol del professor i de l’alumne en el S. XXI.



Reflexionant sobre l’ordinador com a eina i metodologia d’aprenentatge en aquest canvi del sistema educatiu en el qual han penetrat forta i ràpidament les TICs, és impossible no començar centrar-me, principalment, en diferents característiques que envolten la web 2.0, ja que aquesta és el fenomen educatiu que respon a l’evolució tecnològica des de les diferents perspectives educatives actuals. En aquest camp, l’ordinador ens permet utilitzar i accedir a les múltiples possibilitats i eines comunicatives, a través de les quals giraria entorn l’educació, donant un paper actiu  possibilitant també un profitós feed-back amb el docent, a més a més, així com ens comenta Julio Cabrera Almenara al capítol 1 de l’escrit Web 2.0.: El Uso de la Web en la Sociedad del Conocimiento. Investigación e Implicaciones Educativas de Carlos Castaño Garrido (Universidad del País Vasco, 2009) (i apel·lant a la idea de que la Web 2.0 és una revolució social), cal afegir que això és possible i al caire filosòfic i social que aquesta ens presenta. Gràcies a això, els internautes contenen el protagonisme per davant de l’eina en sí ja que romp amb el punt de vista de subjecte com a simple receptor. Aquestes característiques, dotaran a l’ordinador de ser portador d’una metodologia significativa per els alumnes, permetent que d’una vegada, aquests puguin contenir el dret a assolir el protagonisme i paper actiu del seu propi aprenentatge, pensament pel qual lluita l’educació moderna.
Un bon ús de l’ordinador pot acabar amb barreres que impossibiliten dur a terme la filosofia educativa actual, que encara hi són a causa de la permanència en les aules d’eines i metodologies utilitzades abans del sorgiment d’aquest nou aparell. Es tracta d’una eina que du a sobre tot un ventall de possibilitats, accions, activitats, metodologies... que rompen amb l’educació tradicional i les seves regles tancades. A més a més i tornant a apel·lar al mateix autor, cal dir que l’ordinador és una motivació extra pels estudiants d’avui en dia, ja que, com diu ell, hi estan fortament familiaritzats, especialment pel que fa a les xarxes socials, i de passada, a través de l’ús de l’ordinador a l’aula, es podrà educar als discents perquè en facin un bon ús també a casa, en les diferents activitats que hi practiquin durant el seu temps personal, per evitar que segueixin sent o es converteixin en, com diu Cabero, “tecnoidiotes”.
A més a més de parlar sobre les possibilitats que pot oferir l'ordinador en el nou món educatiu que ofereixen les TICs, és important ser conscients de que tant professors com alumnes estaran immersos dins un canvi de rol, i que aquest pot ser força rellevant. Per començar parlem d’una nova característica que afecta a les dues parts i resulta molt destacable en aquest procés, ja que suposa un canvi de perspectiva, aquesta és la de la transformació del concepte d’autoritat. Com diu Boschma (2007), “la generació actual no creu en res perquè si, necessita que li sigui demostrat”, això és en certa manera, a causa de la fragmentació i gran difusió que hi ha de la informació en les comunitats digitals. Ens trobem amb una quantitat d’informació tan immensa i que prové de tantes fonts diferents, que no ens podem conformar amb el contingut i prou, l’hem de comprovar i assegurar-nos de que és vertadera i fiable, i és per això que necessitem saber el perquè d’aquesta informació, les proves que ens duen a la seva credibilitat. Això ens du al següent punt de reflexió que a més conclou la característica principal d’aquesta transformació de rols, i és la que engloba la diferencia entre, com diu Walsh (2003), paradigma expert i intel·ligència col·lectiva. És per això que el professor ja no és l’apoderat de l’autoritat en l’educació pel fet de ser l’únic que conté la informació i el saber. Els alumnes del segle XXI, poden treure i sobretot (i el més important d’aquest nou rol) crear i fer difusió d’informació, tenen en les seves mans un sistema interdisciplinari, obert i flexible, per tant, permet que tothom pugui fer algun tipus d’aportació, no fa falta ser expert ni acreditat sobre un saber en concret, aquest mètode es pot adaptar a les característiques i necessitats de cada individu i grup. És així i a través d’aquestes raons que podem afirmar que l’Educació 2.0 permet que l’alumne sigui el vertader protagonista i elaborador del seu procés d’aprenentatge, mentre que el professor hauria d’adoptar una postura de figura encarregada d’acompanyar, d’orientar, de possibilitar eines, mètodes i motivació per a que l’alumne els utilitzi amb seguretat i responsabilitat.
En conclusió, a causa dels canvis que la societat, i per tant alumnes i professors, ha experimentat (la cultura mosaica, capacitat multitarea, canvi en la concepció del temps, possessió d’informació... dels joves), seran necessaris alguns canvis i objeccions a tenir en compte per al bon funcionament d’aquesta nova filosofia d’aprenentatge (per exemple, la formació i alfabetització digital dels docents, la seva conscienciació de la necessitat d’un canvi de rol i d’actitud...), però això ens permetrà realitzar el somni d’una educació que pels alumnes suposi la construcció personal en l’aprenentatge, de (com diu Inmaculada Maiz Olazabalaga, 2009), passar d’una escola de la memòria a una escola del coneixement, en la que els nins i nines construeixin el seu propi coneixement de manera autònoma i personal, però a la vegada complementant-se i col·laborant amb la resta de companys i estudiants de, fins i tot, altres països, continents, societats i cultures.

Referències:
  •  CABRERO ALMENARA, J. (2009). Educación 2.0.¿Marca, Moda o Nueva Visión de la Educación?.  Web 2.0.: El Uso de la Web en la Sociedad del Conocimiento. Investigación e Implicaciones Educativas. cap. 1; p. 13 - 32.

  •  MAIZ OLAZABALAGA, I. (2009). Implicaciones Educativas de Herramientas Tecnológicas de la Web 2.0. Web 2.0.: El Uso de la Web en la Sociedad del Conocimiento. Investigación e Implicaciones Educativas. cap. 8; p. 181 - 197.
 
  • SUÁREZ GUERRERO, C. (2014, 04 d'agost). La Función Educativa del "Otro" en Red. El País; Blogs Sociedad.
         Recuperat de: http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-   del-otro-en-red.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada