Com creus que hauria de ser l’alfabetització
del ciutadà del segle XXI? En què ha de ser competent i per a què?
Reflexionant damunt
l’article de Manuel Area Moreira (2002), sobre la societat de la informació,
les noves tecnologies digitals i l’educació, podem treure algunes conclusions
i/o idees sobre el que és convenient educar al ciutadà actual:
Per començar, i fent
referència a alguns comentaris sobre l’alt desenvolupament de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació en la societat (Pérez Torneo, 2000; Area,
2001; Blázquez, 2001) i la rapidesa en que va succeint aquest procés, cal dir
que és necessari crear competències per a una mentalitat i actitud oberta
davant el canvi, la renovació constant i la possible necessitat d’improvisació
davant això, entenent també la vida com un procés de formació permanent com
element enriquidor i necessari per ser competent en la societat de la
informació.
Després, partint
del que ens comenten els estudis realitzats per la CTS sobre la influència de
les TICs damunt la idiosincràsia de la societat de la informació, i la
preocupació que sorgeix per part de certs sectors socials sobre un excessiu
efecte globalitzador que pot provocar la desaparició de cultures, podem dir que
és veritat que potser caldria dur a terme una combinació entre el promoure el
gust cap a la cultura pròpia i l’actitud
de respecte i interès cap a les demés cultures, sense que, d’aquesta manera,
suposi cap problema tenir una cultura en comú sorgida del fet de convergir en
aquest mon tecnològic. A més a més, aquesta preocupació cap al que pot provocar
la globalització, en crea una de nova basada en l’augment de les desigualtats
entre les societats que contenen l’avanç tecnològic i les que no, de fet, M. Castells
(2000), analitza aquests processos per profunditzar-hi. Amb això, podríem dir
que també és necessari posar a l’abast de tothom certes eines tecnològiques i
de comunicació, ja sigui en establiments públics com activar un pla d’ajuda,
especialment a les escoles, per als alumnes i per aquelles famílies que no es
poden permetre-ho o estan molt poc informats sobre aquest ús, per evitar el
risc “d’entrar en la nómina de los nuevos analfabetos”, com ens diu Area, 2001.
Per això, també és important crear la competència cap a l’ús adequat, responsable
i ajustat a la necessitat real que tenim d’aquests recursos, evitant excessos
que ens puguin conduir a l’ús superficial i mal gestionat de les tecnologies i
a l’esclavitud cap a elles, així com també potenciar la conscienciació cap a
una actitud de respecte cap al medi ambient (prioritzar energies de baix
consum, models electrònics que respectin el medi ambient, dur els utensilis que
ja no utilitzem als punts de reciclatge apropiats...).
Un altre aspecte
per incloure en la alfabetització del segle XXI, seria el que respon a la
preocupació davant l’allau d’informació que rebem de milers de fonts diferents.
Davant això, seria totalment necessari fomentar la capacitat per rebre aquesta
informació adoptant un esperit crític, de rebuig cap a la passivitat, promovent
la paciència i l’actitud activa i creadora, que estimuli el gust per la feina
realitzada per un mateix, contrastada i elaborada. Tot això per no caure en el
cercle viciós de la passivitat hipòcrita.
A més a més,
seguint amb l’interrogant sobre l’ús i
el tractament més o menys adequat que es faci de les TICs en la societat del
segle XXI, també cal incidir en el tema del respecte cap als demés que es fa en
la xarxa. Apel·lant a Cristóbal Suárez Guerrero (2014), expliquem que en la
xarxa hi confluïm amb tota la resta de població internauta i que, per tant, les
nostres accions ens influencien i condicionen recíprocament. A causa d’això, i
especialment en les xarxes socials, trobem tot un seguit de mal usos que
suposen una falta de respecte i una violació cap als drets humans (apropiació d’idees
alienes, ofenses i insults, falta de respecte cap a la privacitat personal...),
per això creiem que s’ha de transmetre la competència de saber conviure amb una
actitud de respecte cap als demés en la xarxa, sobretot treballant-hi des de l’educació, per
a que els ciutadans ja creixin amb l’esperit de respecte cap a l’altre en la
xarxa integrat i interioritzat.
En definitiva, l’alfabetització
del segle XXI ha de respondre a tota una sèrie de noves necessitats sorgides
dels nombrosos i grans canvis en que ens hem vists submergits a causa dels
avanços en tecnologies i comunicació, formant a ciutadans competents en aquests
aspectes per a que sàpiguen equilibrar la balança entre la utilitat sana i
profitosa d’aquestes eines davant un ús inadequat, insalubre, inútil i
marginador cap a certs sectors de la societat.
Referències:
Referències:
- AREA MOREIRA, M. (2002): Sociedad de la Información, Tecnologías Digitales y Educación. Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Laguna.
- ADELL, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada